L'actual edició de la Fira de Pollença 2022 es retrà un homenatge l'artesà ferrer Jaume Cànaves Suau, Colonya, que va ser un dels impulsor de la Fira d'Artesania juntament amb Jaume Cortés Pallicer, Paco, i l’artista Miquel Cerdà Salas, Norai.

Jaume Cànaves Suau va néixer a Pollença, dia 21 de Novembre de l’any 1933, al número 34 del carrer Coronel Aloy. Fou el segon fill del matrimoni format per Antoni Cànaves Cabanellas de 33 anys, pagès de professió i de Margalida Suau Negre de 29 anys, mestressa de casa, ambdós naturals de Pollença.

Un cop consultada la documentació del Registre Civil de Pollença s’ha pogut esbrinar que era net de Jaume Cànaves Campomar i Maria Cabanellas Campomar per línia paterna i d’Antoni Suau Martorell i Magdalena Negre Cànaves per línia materna. Dins la vila de Pollença fou conegut com en Jaume Colonya, adquirint el malnom familiar.

Com la major part dels infants d’aquella època va viure l’esclat de la Guerra Civil espanyola i la posterior fam i misèria que van marcar la postguerra; un fet que no va impedir a molts de pollencins com ell, la possibilitat d’aprendre a llegir i a escriure al col·legi Monti-sion.

Tot i venir d’una família pagesa tradicional de l’època, en Jaume, a l’edat de 13 anys va començar a aprendre l’ofici de ferrer a la Ferreria de Can Covas situada prop de l’Oratori de Sant Jordi.

A principis dels anys 50 del passat segle XX, en una època de certa obertura i innovació econòmica, tot i la situació encara marcada per la dictadura del general Franco, en Jaume, va obrir un taller on reparava motocicletes i ciclomotors, tot un símbol de modernitat.

Una data marcada en el seu cicle vital fou dia 18 d’Octubre de l’any 1962 quan es va casar amb Antònia Campomar March a la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Pollença, un matrimoni del qual va néixer la seva filla Margarida Cànaves Campomar dia 23 d’octubre de l’any 1974

Amb l’ullada posada en la seva trajectòria professional, cal destacar, que poc temps després de casar-se va tornar a exercir l’ofici de ferrer, especialitzant-se en treballs de ferro forjat, una tasca que combinà amb l’obertura d’una botiga d’antiguitats al Port de Pollença a l’any 1968.

Quan la seva única filla tenia 2 anys va tancar el comerç d’antiguitats per dedicar-se de forma exclusiva als treballs de ferro forjat a la ferreria i botiga situada al carrer Cecili Metel, concretament al número 47, un espai on desenvolupà la seva professió fins que va arribar-l’hi l’hora de la jubilació a mitjans dels anys noranta.

La seva destresa i les qualitats especials a l’hora d’utilitzar l’encruïa, el martell, les tenalles i el pols per a realitzar soldadures a més dels mèrits demostrats mitjançant les seves obres, van possibilitar-li l’obtenció de la Carta de Mestre Artesà Ferrer.

A l’any 1984, essent batle de Pollença Ramon Rabassa Ensenyat; l’artesà ferrer Jaume Cànaves Suau, Colonya acompanyat del també artesà ebenista Jaume Cortés Pallicer, Paco, i l’artista Miquel Cerdà Salas, Norai, juntament amb el regidor Joan Orell, impulsaren la creació d’una mostra d’artesania amb l’objectiu de regenerar la Fira que es celebrava a la vila, la primera meitat del mes de Novembre i que es trobava en una profunda decadència. Aquest fet va servir per crear un aparador de l’artesania local i regional, amb especial esment a la qualitat dels productes, sense deixar de banda la flexibilitat a l’hora de donar cabuda als productors i comerciants.

Els artesans i el consistori que varen impulsar la Fira d’Artesania, posaren els fonaments per tal que l’esdeveniment perdurés en el temps, es bolcaren en tirar endavant el projecte, visitaren a tots els artesans per tal d’aconseguir la seva implicació i transmetre la seva il·lusió als treballadors de l’Ajuntament. Tot i que durant la Primera edició de la Fira d’Artesania, la pluja feu acte de presència, fou tot un èxit.

A part del seu compromís en la fundació i posterior coordinació de la Fira d’Artesania de Pollença va participar a mostres com la Fira al recinte d’IFEBAL (Institució Ferial de Balears), per donar a conèixer les seves creacions, juntament amb artesans del municipi a fora poble, amb la inquietud de potenciar i promocionar la producció pròpia i de les elaboracions que es realitzaven durant la darrera dècada del segle XX.

Es considerava un pollencí de soca arrel i es sentia orgullós de poder participar activament en les activitats que es duien a terme en el si del Club Pollença, entitat social i cultural dinamitzadora de la vida dels pollencins, arribant a formar part de la Junta Directiva.

Cal destacar la seva devoció cap a la Mare de Déu del Puig i la seva disponibilitat col·laboradora en tot allò que podia aportar de forma desinteressada a l’Obreria del Puig de Maria, com per exemple l’impuls en la creació de la paella al Puig el Primer de Maig, on va regalar els ferros per posar el calderó; així com la confecció de les tapes per cobrir les distintes cisternes del santuari; a més de la satisfacció de poder participar en la preparació de la Diada del Puig, la Segona Festa de Pasqua.

Gran aficionat al futbol, era Soci del Reial Club Esportiu Mallorca i va assistir als partits al camp de Lluís Sitjar, a Palma, fins que la seva salut l’hi va permetre, on gaudia de veure els enfrontaments del seu equip en directe.

A nivell polític, es considerava una persona de conviccions de centre, i ja des dels inicis de la democràcia va militar al CDS (Centre Democràtic i Social), quan aquest es va dissoldre va passar a formar part de Convergència Balear, llavor per a la creació d’Unió Mallorquina. Ferm defensor de la llengua pròpia, al febrer de 1987, decidí normalitzar el seu nom a la llengua catalana, emparat en la llei no17 de 4 de gener de 1977.

Persona molt coneguda dins el municipi de Pollença, per la seva implicació a nivell econòmic, social, esportiu, cultural i festiu, que sempre estava disposat a donar una mà en tot allò que podia i sabia per deixar una petjada i un record especial per a les generacions futures de pollencins, en Jaume Cànaves Suau Colonya va morir a l’edat de 69 anys a Palma, dia 18 d’abril de l’any 2003.