En la XXXVIII Edició de l Fira d’Artesania de Pollença es va retre homenatge a l’artesana Maria Martorell Palou. Maria de la Casa de la Vila nasqué el 26 d'agost de 1924, a Pollença. Era una dona avançada al seu temps amb una intel·ligència suprema, apassionada per la moda i l'art, àvida lectora i amant del tercer art, independent i extremadament tossuda i pedagoga, sempre. Filla única.

Visqué a la casa de la vila. El seu pare era el saig, d'aquí el malnom. El passadís de la casa donava al corral de la presó, la llimonera. Els caps de setmana hi tancaven el mateix gat de sempre, i ella sempre recordava que li duia el menjar. No tenia por. Mai va tenir por.

Estudià a l'Institut Guillem Cifre de Colonya de Pollença gràcies a una beca que li concedí l'Ajuntament. Llavors, l'educació estava reservada als al·lots, només hi havia altres dues al·lotes matriculades, na Maria de cal Metge i na Rosa de can Damià. Quan parlava dels seus professors, esmentava Don Bartomeu Torres, que era el vicari del Moll, i en Ramon Cifre que li donava llatí.

Devia tenir 19 anys quan es llicencià en magisteri, després feu les oposicions de mestra i quedà la primera de Balears. L'enviaren a una escola de Sant Climent, prop de Maó. Li agradava repetir les paraules que li digueren a sa mare quan anà a visitar-la: “Aquesta filleta teva és molt feinera”. "Allà les dones eren senyores, no com aquí... Les dones mai no emblanquinaven, era cosa d'homes”.

Fou membre de la Secció Femenina, fet que li permeté ser cap d'estudis i poder viatjar de franc entre Menorca i Mallorca i a Alacant. Quatre anys més tard, sa mare la reclamà. L'enyorava. "Vine a Mallorca tot d'una que puguis, encara que t’enviïn a fer feina al darrer racó de l'illa". I ho feu. La destinaren a l'escola de Son Berga, a Sant Llorenç des Cardassar. Es comprà una moto Isso per anar de Pollença a Sant Llorenç i es vestí, còmodament, amb calçons; contava que quan passava pels pobles la gent s'espantava en veure-la i el nins cridaven: “Una dona en moto!”. Na Maria mogué contactes fins a tenir-ho tot lligat. Llavors, sa mare i ella partiren de la casa pairal. El seu pare les intentà denunciar per abandonament de la llar, fou en va.

A partir d'aquell moment, la relació mare-filla va ser més estreta. Sa mare confeccionava camises de fil. Quan feia de professora a Son Berga, les nines, enlloc d'anar classe anaven a fer de costureres. Què va fer na Maria? Els muntà un taller a l'escola. Demanà a na Maria Roqueta, que tenia una botiga de records (souvenirs), si podria vendre els brodats de les nines. Després es repartien els beneficis amb les famílies. D'aquesta manera s'assegurà l'assistència. Per descomptat que aquesta acció va tenir repercussions. També l'acusaren d'abandonar l'escola en horari lectiu per anar a nedar a Porto Cristo. Però, ella se'n va sortir amb la seva, com sempre. Anys més tard aconseguí plaça a Pollença, a Monti-sion. Una vegada instal·lada a Pollença, obrí Casa Maria. Aquí aflorà l'artista i es feu un nom, pels seus brodats exclusius elaborats amb una perfecció mil·limètrica; brodava estovalles de tota mida i també paravents, cadires, tauletes... Va introduir la moda Adlib a Pollença. Senyores que estiuejaven a l'Hotel Formentor anaven a Casa Maria a comprar aquelles peces úniques; també feia vestits de nit i de núvia. Viatjava a París per assabentar-se de les darreres novetats, i en tornava amb la maleta carregada de teixits preciosos, vidres de Swarovski  i revistes de moda. Com que no estava permès canviar divises, algunes d'aquelles mateixes senyores li deixaven diners quan arribava a França i, després, ella els tornava a Pollença.

Parlava anglès i francès, i quan no volia que l'entenguessin escrivia les notes amb la llengua de l'imperi britànic. El 1981 es recuperà a Pollença el ball dels cossiers, i ella brodà les faldes de la dama que estrenà na Francisca de can Niu. Anys més tard, en brodà unes altres.

Durant més de trenta anys na Maria Vives, de ca n’Huguet, va fer feina al seu costat en el taller del Calvari, juntament amb altres brodadores. Després, obrí una segona tenda al Port de Pollença a la dècada dels 80, que encara es manté oberta. Aquest segon punt de venda s’ubicà al passeig de Saralegui. La seva cosina, na Joana Rotger, s’encarregava de la gestió i de la comercialització. Gràcies al gust exquisit, l’amabilitat i els contactes de na Joana -el seu marit, Francisco Borràs, feia feina a l’Hotel Formentor- aconseguí una clientela selecta i donà al comerç de brodats Casa Maria una nova dimensió. Es varen unir dos talents per treure el millor d’ambdues. Ara, la titularitat de la tenda és d'Antònia Campomar, que feu feina per a elles durant vint-i-un anys.

Na Maria de la Casa de la Vila va morir el 13 de maig de 2021 a Pollença.  Tenia 96 anys. Repassant la seva biografia l’únic estigma que s’hi detecta és el fet de no haver partit mai de Pollença.